evolució de l’atracament

campions!!!

Sí que esteu tots ben liats quan ha guanyat Expanya l’Eurocopa i ningú, digue-li Benavientos o Mario Moreno Ferrando ha escrit ninguna “gelipollà” al respecte. Emoticono sonriente.

Doncs bé, per començar la guerra, ací vinc jo. Copiaré el text sencer, és un article del diari ultra-roig esquerrós Levante-EMV, que em va fer gràcia. Tampoc molta.

Ací va: Estamos en ello.

Para evitar equívocos: pertenezco a esa inmensa microminoría que, según la última encuesta del CIS, se siente más valenciana que española. Para que no haya dudas: esta noche quiero que gane España. Por varios motivos: que, definitivamente, dejen de darnos la tabarra con Raúl; por mi amigo Jesús Paredes, que siente la roja en el alma; por su jefe Aragonés, maltratado hasta el ultraje y reconvertido de repente por sus insidiosos perseguidores, en mago de la estrategia, psicólogo sagaz, árbitro de la elegancia, líder carismático y hasta en metro-sexual; porque, futbolísticamente, la Selección ha sido innovadora y moderna, mientras Alemania es lo de siempre, más de lo mismo…. En fin: no albergo ninguna motivación política para desear el triunfo español. Todo son argumentos circunstanciales. De ahí que no me escandalice si Iñigo Urkullu, presidente del PNV, o Joan Tardá, diputado de ERC, se inclinen por los rivales de España. Están en su derecho, aunque presuntos/as demócratas, les nieguen esa legitimidad. El tarro de los ungüentos patrióticos es muy variado y cada cual puede embadurnarse con el que más le agrade y en la cantidad que desee.
Repito: estoy en esas, pero, de aquí, a la hora del partido, no las tengo todas conmigo. Puede que cambie de parecer, hastiado de la tenaz persistencia de los medios neoespañolistas en llevar el agua a su molino, aunque sea desvirtuando la realidad, y en hacernos creer que un burro vuela.
Pondré un ejemplo. El otro día, el célebre radiopredicador de medianoche de la Ser, conectó con su corresponsal en Bilbao, para tantear a qué nivel de paroxismo había llegado el Botxo tras el exuberante partido de España ante Rusia. El dueño de un restaurante constató que, debido a la lluvia, su local había registrado poca actividad gastronómica. El sagaz entrevistador infirió de esa respuesta que la gente se quedó en casa para ver el partido y que Bilbao también vibraba con la Selección. Puede que fuera así. O puede que no. Pero esa conclusión, a un servidor, y a otros muchos oyentes, nos irritó. Se nos presentaba como evidencia, lo que no dejaba de ser un sofisma. Nos estaban tomando por imbéciles.
Allá aquellos que depositan en unos futbolistas toda la dosis de representatividad, real o ficticia que atribuyen a la patria, sea chica, grande o multinacional. Pero no descalifiquen a los paisanos que escogen otras encarnaciones simbólicas… o ninguna. Se arriesgan a enfriar nuestro ya leve entusiasmo.

Com diuen al nostre poble, “ja s’hi vàlid”

El Vinya va estar mot bé. A vore si l’any que ve ens apuntem. HORA ZULú: Y mientras tanto, voy dejando, por mi cara caer el llanto, y lucho contra el sufrimiento, lucho contra el desencanto…muy de tanto en tanto no sé si es mi tierra por donde ando…

trobeu les 7 diferències

Osti quin gros!! He buscat un Pandorino però no quedava bé.

I tu Alberto no t’enfades, que és conya home…

Això fa ara un any exactament.

que bonic és el cine

Ja que l’últim disc de Coldplay és massa, no diré decepcionant, sino diferent…vos deixe este resum d’Star Wars que està molt bé. ¿?

¡Tots a jugar a futbol el diumenge!

y ahora di… ¡di que Chester Bennington es Dios!

David gràcies per tot, sent de veres si no vam anar després del concert. No sabíem que ho tenies tot preparat.

Per si voleu baixar-se l’audio del concert, es sent de puta mare!

Llàstima que els comentaristes de Radio 3 no paren de donar la vara i foten algunes cançons però almenys podem sentir-lo de nou. ¡Com mola el principi de Papercut! Millor les cançons lentes que les altres.

El Chester tot elegant ell…mae meua…

Diuen que no tardaran a traure’n un altre CD!

http://www.megaupload.com/?d=GW38KL2W

So I…I won’t be the one…be the one who leaves this…in pieces…don’t lie!

¿anem al viña?

Hola xi!

¿Voleu que ens apuntem? Amb tenda i tot! La de Roger clar, o vos en compre jo una d’ahi Quechua!

Els concerts comencen el dijous 26 de Juny sobre les 18. Jo a eixa hora ja he acabat de treballar. El divendres de matí m’alce fresc com una rosa i a injectar de nou. I per la vesprada més i el dissabre Hora Zulú, ¡ahi és nà!

3 dies de concerts a saco! Tote King! Hora Zulu! Extremoduro! Obrint Pas! Ahi hi ha qualitat!

Santis, Sanchos i cartes que no lliguen..vosaltres no teniu res que fer…Bueno Sancho ja estará liat amb la gira de “Los chipiritifláuticos!

Jo ja he parlat amb Adri per si vosaltres em falleu…cosa a esperar…¡Com es nota que no tinc que estudiar!

¡Alberto anima’t que ahi van xiques mones i arreglades d’eixes que t’agraden a tu!

comença la semana

Ei, perdoneu si dissabte vaig desaparéixer. Em feia molt de mal la boca, i m’estava posant de mala llet per moments amb les llagues i el mal que em fa el bitxo este. Me’n vaig anar sense dir res perque anaveu prou encalats i hauria d’haver donat explicacions a tots, quan l’últim que volia era obrir la boca.

Ja sé que era el nostre aniversari i tal, però no ho estava passant bé i preferia anar a dormir. Quan dorm, no em fa tant de mal.

El primer dia que em lleven açò, pense pegar-me un festival de kebabs, McDonals i Ron Cola “por todo lo alto”.

Gràcies a tots per vindre, els regals estàven molt acertats. Encara que ja tenia els DVD’s de l’Indi, la idea era molt bona. Ja els canviaré per un sable láser d’Star Wars o una figureta del maestro Yoda.

Paco, veges si organitzes un altre partidet, ahi m’ho vaig passar bé i no s’ha de parlar massa.

Ja ens passem fotos.

 

¡¡roomates birthday!! 17 de maig, a les 22:00.

Sí, amics i amigues, tal que asín.

El dissabte 17 de Maig, es celebrarà a casa Brines l’aniversari d’estos dos pájaros, que no tenint prou en vore’s tots els santos dies (i les seues corresponents nits), celebraran junts el seu aniversari. - ¡Més festa!- Direu alguns. Res més lluny. Menys ens costarà la beguda i els queviures, i més caragols haureu d’amollar per fer els immensament cars regals.

Ja sabeu el que volem: Ximo vol tots els episodis de Fama, OT i el Hormiguero en format Blue-Ray, i Àlex els manuscrits complets de Felipe González sobre Botánica, bonsais i otros oficios nobles.

Esteu tots convidats, incloent-hi nòvies, mascotes i amigues per passar l’estona.

Això sí, IMPRESCINDIBLE LA CORBATA. ¿Com? Pues eso. No és necessària l’americana, amb una camisa i la corbata és suficient. Qui complisca este xicotet requisit serà convidat pels amos de la festa que no sé massa bé qui són ara. Si no sabeu com combinar, pregunteu al Justin Timberlake. Sí, eixe gran artista afeminat que Roger tant admira, tan elegant ell, germà de Botoi, nebot de Purín la sellarda.

-No pense posar-me la corbata-, pensareu alguns. Nada más lejos, penseu que la roba és per a posar-se-la i que només entrar a Coco-Loco, les ties cauran rendides de l’elegància de la que farem gala. Estefania i Margalida ja s’han comprat la seua corbata. Xè, va animeu-se, un dia és un dia, i recordeu que tots morirem…que collons també.

Només vos demanem una altra coseta, porteu-se sopar, que allò no és el Mèl de Romer.

Ah, i el millor de tot, només acabar un mini bus ens portarà on vulgau. No, si valdrà més el collar que el gos.

Confirmeu l’assistència i el nº de d’assistents, per favor. (Per comprar o Brugal o Negrita, que teniu el morro molt fi vosaltres)

26 d’Abril

Xi! Este DISSABTE és la maniFESTAció del 25 d’Abril a Alacant. Si algú, cansat de la monotonia, vol apuntar-se i passar-s’ho bé amb companyia de bona gent, rojos recalcitrants, però bona gent al cap i a la fi, pot vindre-se’n. De moment estan confirmats la friolera de 3 persones: Margalido, Sancha i Mue.

Falta confirmar el sector més catalanista, digue-li tridente marxista: “Her Hèctor, Lord Jandro y Maese Galera”. Eixos són fixes a les manis d’este tipus. A mi “tipus” també em sembla una paraula odiosa.

En serio, és per fer quelcom diferent, lluny de Bomboneres, Coco-Locos, Betty Pops i concerts d’Hora Zulú.

Ix un autobús des del poble. Ens porta i ens torna. Lògic també. Hi ha un concert de música i tot.

Fran: ¿Que dius?

Roger, anima’t.

Bé, i els demés animeu-se.

Johan diu d’anar al Pachà, i jo sí que vull anar. Podria ser el dissabte del pont, ¿perquè no?

PD: Nótese que al post apareixen las paraules “Festa” y “Dissabte”, per això és d’esperar un comentari per part de qui tots ja sabem.

Ei Roger, no recorde res de dissabte: ¿Com vam anar a casa? ¿Quan? ¿Que vam fer tota la nit?. Ni idea.

Ni quiniela ni Euromillon

Hola a tots. No ha tocat res. I damunt, per a més llums meues, vaig fer l’euromillon el divendres, per al mateix divendres. O siga que hem fet 2 euromillons diferents per al mateix dia. La de setmana passada de l’esmorzar i la que vaig fer el propi divendres 18. Bien Ximo!

Jo vote per l’asquerós esmorzar, que val 6 però ens vegem les cares. O fer-la el divendres night a Venus. Tria.

Perdoneu que no pose els resultats, però més gent ha vist que no ha tocat res. Si no ixc, no es penseu que m’he fugat amb la pasta.

INDIANA JONES!!! 22 de Maig!!!